DE NUEVO

Hace casi un año que no escribía nada en el blog.

Hoy he decidido retomarlo. La última entrada fué sobre la primavera. Y cuatro estaciones después hemos volvemos a gozar del verde. Volvemos a escuchar los verdecillos cantar desde lo alto de los árboles. Volvemos a ver el campo lleno de colores. Volvemos a ver revolotear las golondrinas en nuestros tejados.

Ha sido un gran año. De descubrimientos, pájaros, excursiones, sentimientos, músicas, bichos, fotos, noticias, flores, películas, colores, ...
Intentaré destapar las páginas pasadas del calendario y recibir igualmente las nuevas.

Así que este blog renace como un brote verde.

De momento ahí van un par de cosillas:

Una canción de un gran descubrimiento:

Y una foto de un gran momento:

ENTRE EL VERDE DE LA PRIMAVERA

Garza imperial - Ardea purpurea

Despacito, sin avisar, ha llegado la primavera.
Ha llegado sin avisar y con muchas ansias.
De repente, calor. Nos agostamos llenos de astenia.
De repente tormenta, para refrescar los ánimos.

Perdiz roja - Alectoris rufa

 

Y a nuestro alrededor, los campos, los bosques, los matorrales se llenan de verdor.
Y entre el verde de la primavera los animales celebran la abundancia.
Celebran tanta comida y con los niveles hormonales por las nubes.

Sisón - Tetrax tetrax

Entonces sólo les apetece una cosa. La abundancia de comida se traducirá en abundancia de crías.
Y tendremos, así, una buena temporada para ver bichejos.
Todos unidos. Animales, plantas y meteorología, a merced del capricho de yo que sé quién,
obedeciendo instintos animales.



 

Liebre ibérica - Lepus granatensis

Espero que sea una larga primavera.

EL MEU RACONET v.HDR

Tot sovint fem nostres alguns espais. Ja sigui perquè hem viscut allà moments especials, perquè ens recorden a moments concrets o perquè la bellesa del lloc ens dóna una satisfacció especial, que en cap altre lloc aconseguim.
Per mi, aquest espai és el Torrent del Castelló.

El Ripoll baixa des de Sant Llorenç Savall fins a Castellar, ample i orgullós. I cada dia, per sort i amb excepcions importants, més net.

Forma basses temporals entre les argil·les i els conglomerats, que s'omplen de vida quan comença el bon temps. Efemeròpters, girínids, escorpins d'aigua, dípters i larves de libèlules. Algues filamentoses i matèria orgànica en descomposició.

I de sobte, les aigües del Torrent del Castelló, que baixen incorruptes i encaixonades, acaronen a les del Ripoll, que les rep de bon grat.

Els canyissars delimiten les ribes del torrent allà on l'aigua es remansa. Però els pins, els aladerns i les alzines envaeïxen sovint la ratlla imaginària.

 

Aquí tot es vida. La remor de l'aigua. El vent que fa ballar les fulles. Els ocells que canten alegres. Els peixos que fan tirabuixons a l'aigua. Les granotes que avisen a tothom que ja és primavera.

I aigua. Arreu, aigua. Baixa nerviosa buscant el seu germà gran. S'atura per jugar amb els peixos. Admira les canyes que la saluden al seu pas. I remulla les goles de les granotes, calentes de tant cantar.

I dalt de la riera la talaia. Un altre punt de vista. Un paradís d'orquídies i ranuncles perfumat de farigola. El Ripoll per sota, gran però vulnerable. Els pins agrupats en bosquines ufanes. Els pollancres alts com gegants. I al fons, el massís de Sant Llorenç del Munt que cuida l'armonia de les muntanyes filles seves.

Com deia Pere Quart, una pàtria tan petita que la somio completa.

PER LA VALL D'ARAN

Com quasi sempre faig tard. Ja m'han fet una perduda. Estan a Sentmenat. D'acord, segur que em deixo coses. A pendre pel cul! És igual. Som-hi. Hola!!

Fem camí cap als Pirineus. Anem per l'A2, que és gratis. Parem a fer un cafè? I tant! I un cigarro, que la Irene convida! Va, no ens encantem, que arribarem molt tard, sino. Milans i xoriguers ens acompanyen.

Mireu! Allà es veu el Montsec. És molt maco, oi? quins colors... Parem a dinar allà? Pantà de Santa Ana?? Pont de Muntanyana i un entrepà de cansalada desgraciadament poc feta. Bé és igual, el paisatge és molt maco i la companyia millor. Un pont de 6, 12 o 20 metres? Tant fa, els gripaus a sota van a la seva sense massa cara de preocupació.

Ara comença la part més maca. Molt millor que Lumbier! Voltors. També moltes gralles de bec vermell. Espero que en poguem veure algún. És un molt bon lloc i bona època... I mira'l, allà aleteja el pelarroques. Voleia entre aquella escletxa, la de color més clar. Aix, ara ha baixat uns metres, el veus?
Bah! Ja hi ha hagut prou, ja no val la pena continuar. Tornem? Si no se'ns farà massa de nit. per cert, sabeu que avui al lluna... un 30%... en 30 anys...

Per fi el túnel de Vielha! Què són? 13km? No tant... Buff, 88km/h, espero que no em fotin multa...
Salardú, rotonda de la caixa a l'esquerra i al pàrquing a la dreta. Què maco. Quanta neu a les muntanyes. Quina llum! És que avui la lluna... un... més gran i més brillant...

Hola Txell i demés. Cervesa. Cervesa, macarrons, vi, cervesa, guitarra i la Chica Yeyé! Buff, sort que no hem de dormir a la furgoneta... Primera fase de desenvolupment de la laioneer!! Cervesa. Gintonics...

Pel matí neu. Raquetes als peus. Una mica extrany. Bé, ja ens hi farem. Molta neu. Quins paisatges!! Tot blanc. Tredós.

Eli: Aquests són com els meus pins. I això és un avet!! I una mallerenga petita. Estic fart de les raquetes. Parem a fer uns festucs i una fruita? Una àliga daurada. Què a prop!! Va seguim.

Jo em trec les raquetes, ja! Una allau. Impressiona. Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Descansem, piti i tornem. Quina gana... Fiasco d'avellanes. Un bar obert? Sí, i amb un cambrer sense sang. Ara tot es veu diferent. Descansem, una dutxa i a sopar. Pintxos a Arties. Deixem anar l'ós?? Comando Madrid. Uns quants acudits. Tornem. Bruna. Peli i manta... massa manta.


Expedició cap a Boí. Aigües pudentes i gripaus morts. Mala combinació. Una passejada tranquila. Formiguers. Teixos enormes. I a dinar. Cerveses a l'aigua.

El riu fa un soroll molt fort, m'agrada. Entrepans i cerveses. Peus a l'aigua. Buff el sol torna a marxar. Mig-migdiada i ens posem en marxa.

El pantà de Cavallers. Quin fred, està tot gelat. Roquerols i gralles de bec vermell. Tot blanc. Quin fred! És molt alt. Les gralles xisclen voleiant per la presa. Baixem. Un pinsà ben acolorit.

Boí. L'església de Sant Joan. Mil anys d'història. Em mareja pensar fins a tan lluny. Quants animalons dibuixats. És curiós. M'agradaria saber interpretar-ho bé. Mirem la porxada. Impressiona. Taüll. Sant Climent. Unai: Esperaba encontrarmela en medio del bosque... El turisme ha fet massa mal. Santa Maria. Està oberta. Les esglesies donen una mica de mal rotllo, ehh. Comprem ratafia, clar que sí. I ara un cafè. Maco el bar. Diaris. Líbia, Japó, ¿Líban? Tornem... Bruna! Dutxa. Vi negre, vi tèrbol, ratafia. Bona nit!!

I marxem cap a casa. Desfem the lioneer. Adéu Txell, gràcies. Neva moltíssim. Fins a Alfarràs no hi ha cafè. Fins a la UB no hi ha dinar.
Un bon cap de setmana. Gràcies a tots.

BESTIARI MEDIEVAL

Animals i bèsties fabuloses de l'església romànica de Sant Joan de Boí, del segle XI.