HISTÒRIES DEL DELTÀIQUES. PRÒLEG.

M'anyoro molt el Delta de l'Ebre. Em passa sovint. És un dels llocs on em sento en (si bé una falsa) harmonia amb l'ambient. Els colors, la caloreta de l'estiu, l'olor a mar i a llacuna, l'arròs negre, el vent que bufa molt molt fort, la sorra sota els peus, una barbacoa a Riet Vell amb la gent de Riet Vell, el soroll dels ocells i de les onades, l'arrossar verd, l'aigua blava i el sol vermell que marxa per la Serra del Montsià.
Per això vull compartir alguns records. Tot i que els recrods sempre tenen un cert percentatge de biaix i un altre de fantasia de nova creació. Però és aquesta la gràcia dels records, no?